Les comarques de la Catalunya central, com la resta de Catalunya, han viscut un període de 15 anys de creixement poblacional (1996-2011) amb el factor determinant de la immigració procedent de fora de l'Estat espanyol. Res de nou en la història dels darrers cent anys de la Catalunya industrialitzada i urbanitzada: tant és així que de 5 catalans/es actuals només 1 tots els seus ascendents vivien a la Catalunya de fa 100 anys (allò dels de “tota la vida”!). La història s'ha “repetit”, la geografia ha canviat i el motor del moviment migratori ha estat l'expectativa d'una millora social i econòmica. Així, d'àrees de tot el món, han marxat milers persones amb destí cap el nostre territori; amb un objectiu, l'aspiració de millorar les condicions de vida, socials i econòmiques, d'elles i de les seves famílies. S'ha repetit la nostra història viscuda, però n'ha canviat la geografia de procedència i de destí: al s. XVII occitans i francesos vingueren a Catalunya; durant el s.XIX i primers anys del s.XX catalans/es “feren” les Amèriques; després primer, entre 1910-1936, i després de 1950-75, d'Aragó, Múrcia, Extremadura, Andalusia, Galícia, les Castelles, milions de persones vingueren a Catalunya... Doncs bé, igual que catalans/es durant el dur franquisme emigraren a Europa, molts a treballar i sobreviure en condicions difícils, doncs així mateix a passat a Catalunya a l'inici del s. XXI: el moviment migratori ha estat procedent de tot el món, amb el Magrib, l'Àfrica subsahariana i Amèrica Llatina com els principals àrees de procedència. Així, les persones de nacionalitat no espanyola (per tant d'altres estats del món) des de 2001 a 2011 s'han multiplicat per 4'4 a la comarca que menys (l'Alt Urgell) i per 7'3 a la que més (Bages), de 7.219 a 46.822 persones en el conjunt de les comarques de l'àmbit del diari Regió 7.
Però des de 2008 ençà, les dinàmiques estan canviant. Així, com podeu llegir en aquestes pàgines i veure en les dades, el ritme del creixement s'ha ralentitzat i, fins i tot, ha arribat a ser negatiu. A la comarca de la Cerdanya, des l'any 2009, disminueix, any rera any, el nombre de persones estrangeres residents ; l'any 2010 també van disminuir al Bages, Berguedà i Alt Urgell, i el 2011 a l'Anoia. Per què? Doncs les causes les podem trobar en el que primer fou crisi i ara ja, Gran Recessió/Depressió (en MAJÚSCULES) local i global: no tan sols ja no som un territori receptor, per millors expectatives, sinó que ja esdevenim, també, àrea emissora d'antics immigrants. Sense anar gaire lluny, ja va passar a la Catalunya del 1975-1986, quan la crisi de llavors, feu retornar als territoris d'origen peninsular un part (petita però significativa) dels migrants de 1050-75... Però davant aquesta Gran Recessió/Depressió (agreujada exponencialment per la suïcida austeritat) la gran pregunta ha formular-se és: tornarem a ser emigrants els catalans i catalanes, els nouvinguts i els “de tota la vida”? És a dir, de nou, tornarem a anar a cercar “fora” millors oportunitats? Doncs, tot apunta que sí. I ja en són primers protagonistes joves que tenen per destí el món global. Com a ciutadania local i global hem de superar aquesta Gran Recessió/Depressió, per poder decidir lliure que fem amb les nostres vides i dels nostres descendents. El motor de la història i de la geografia ha d'estar en les nostres mans!
Xavier Rubio Cano, gèograf i demògraf.
Article publicat a l'edició impresa del diari Regió 7 (9/2/2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada